Bertso bizkaitarrak

(1688)

                Altiuezea zeugaiti,

                zenbat calte munduari!

                Besa berac nola jacan

                leen da guero etorri;

                ytaun bequio espabere

                egun Guipuzcoari,

                esango dau zerren baqui.

                Zeruti gaitean assi,

                Luzbelegan zan ecussi,

                azartu zan essatera

                «yzango naç goiti».

                Barriz Guipuzcoari

                enzun deusagu sarri

                gareala beiti.

                Aitac nola Ycarori

                Aranburu onei

                conseju ei eusten emon

                «es ygon altuegui».

                Obedecidu ezagaiti

                alango gurasoari,

                agaiti dira jaussi.

                Contu onetan pensacen nago

                dala culpante Marruco

                caue de pala etorri jat

                versoan azartuteco;

                nola baqui Marrucoc jaiten

                soñua chito dulcero,

                zenduzan echizaduco.

                Imposible da bestela

                ain laster mosquetera,

                noisbait Moretec dinoan legues

                egon zara azera.

                Cec ecarri çaitu orain

                decretoa eguitera,

                bay Vizcaya yltera?

                Gauza au ne[u]re yrichian

                fundaetan da inbidian

                zerren garean ezagunac

                gu erreinu gustian

                preuilegiaduac gara

                Gastela zar da barrian,

                ez Guipuzcoaco errian.

                Valladilico salea

                Guipuzcoar[ra]i berea

                chinchurrac sarri gorde deuste

                honrrea eta vizicea

                ezaguzen espadaue

                alango mesedea

                asse vay vanidadea.

                Ydiacaizco semea,

                Ynsaustico ja[u]bea,

                zeure pausoac estitues

                estimadu sobrea:

                insaurrac dacusela

                tratamentu deunguea

                emon oy dau frutea.

                Orra gure pagua

                gal di[di]la mairua

                Cain nolan quendutera

                dator guri burua

                yzango esta ne[u]re ustean

                ain golpe segurua

                espada amenazua.

                Uste al dosu Viscayan

                ain gente biguna dala

                nola zeuen alardeen

                vildurrac dagoezala;

                con todo mosugorac dira

                guiçonac emen bere,

                espadosu bere uste.

                Siquiera D[o]n Lope,

                zuec espadaquizu bere,

                disparactan daquiana da

                arcabuz ta mosquete;

                besteoc ezer estaquigula

                Guipuzcoan ei dinoe,

                zuenzat ori bere obe.

                Jaunaren prouidencia,

                nola bada andia,

                cabu faltas esta ychico

                Viscayco erria;

                artuteco capaz gara

                gu onen industria,

                guei[a]go ez Prouincia.

                Ez eban nay çeruac

                gura euquean pobluac

                zuecaz campañara urten

                da prouadu escuac;

                gure buruan ausiteco

                ecarri ei zenduz goruac,

                alan dino foruac.

                Goruac zuec obeto

                beste armaric baino,

                goruac beti yzango dira

                balaac ta gezi uaño.

                Ercules baño obe dogu

                geure parteti Bulcano

                goruetan a badago.

                Onetaraco mea

                da gauza importantea,

                agaz baicin ezin ley

                goru[u]aco armea.

                Estimaduaz ez admiradu

                gueure alango prendea,

                bedeinca erri geurea!

                Zuen coronel Ysassi

                ei da soldadu andi,

                con todo eztau oraindio

                Bilbaon oñic ifini.

                Obe dau egoitea

                bere erri aldeti

                egun, biar didin vizi.

                Ventaja romanoay

                deroesu Ysassi,

                guztiac bildur jatezanac

                bildur jacuzan guri.

                Gauza andi bat lograzea

                intentazen dauena

                conta dila azañea.

                Tolosa aldeco mendia,

                zeure aguin orria,

                enzutea dot izan zala

                guiza eralla andia;

                romanoac logradu eban

                intentoaren erdia,

                beretutea Prouincia.

                Viscayari esquerra

                ygaro ezan aurrera,

                ocasinoe gustietan

                yzan da suen broqueta,

                aurreronoçean bearco dozu

                Viscayaren defensa,

                ezpa juan Errochela.

                «Poloniaco erregue»

                guizon oney dereste

                nola sucedidu yaquez

                Turcoagaz ainbeste.

                Bere moduan Vizcaya

                bigunago esta bapere,

                espa ecusico daue.

                Betor ara Arrataue,

                ei da chito valiente;

                guztiac ez arren baçuc

                bira agaz ombre a ombre.

                Milla guizon guichi badira

                pigmeoac baguina bere

                Bilbaon. Ala[n] ey dinoe.

                Apasto badau babea

                Arabac mortandadea

                zuen alde eguin day

                dozun anae maitea

                beretuteco usteagaz;

                armac ta diuis[e]a

                aruola-ese parea.

                Orduña aldeco acha

                bego yregui baga,

                zuoc ere bazaozque or

                gure mearic baga;

                Arabac ecarrico dau

                Guipuzcoa onestera,

                lagun esteyo guerrara.

                Ze dasadan bestela

                araco Beltran: «Cortera,

                —zuc esan ei senduen—

                Vizcayagaz pleit[e]a»

                podoreac artu eta

                juaterren cortera.

                Ce ebilgura errena!

                Francesac Ondarriuia

                beti oy dauca cuticia.

                A! Aztu yaçu, Guipuzcoa,

                Domingo de Eguia;

                goruncean bidaldu yaçun

                soldadusco elia,

                cabu Echaburu andia.

                Orduan ere Araua

                Moretec dinoan nola

                etorteco ezan yzan

                francesaren vistara;

                joango gara norabuena

                zuenzat garitara

                baya es armadara.

                Orain badozu mea,

                Oropesari mesedea.

                Emon deusu sinistea,

                —Andicanoren berbea—

                francesaii ze zatoçan

                yditera atea.

                Oy ze marauilea!

                O çe estratajamea

                eroateco mea!

                Gaizqui permitido yzan da

                es bazuc desterretea

                eta Orana lanza banagaz

                laurac bidaldutea;

                ezan gaiztoa lauea!

                Vizcayagaz Motricu,

                noc euquean sinistu

                frances oncia euqueala

                belaetaric billostu!

                Marquinaco erreguearen

                leen diite beartu

                ce ez ango tratuaren gu.

                Calebarrengo jaubea,

                baita estudiantea,

                nun daucazu Durangoren

                goarnici[n]o escarguea,

                Padre Pedro Geronimoren

                barraco chocolatea?

                oy ze jentilonbrea!

                Cec[e]ilgo erurra

                ezan eldu Ermura.

                Eguno inoc enzun estau

                onelango frescurea.

                Guztiz oba leuque Heibarrec

                burdiña sein da erurra,

                baita capa euna negura.

                Al fin placentinoa,

                Lequeitioco astoa,

                zegaiti deusazu eguin

                ain pasaje gueistoa?

                Ez eroan ac gañean

                Balan profeta falsua

                espa lebaz frescoa.

                Ez da ona Bergara,

                su obea ezara

                geure errico guizonay

                ydeteco oyala;

                agaiti derichu zuri

                «ceiñatu ta aygara»

                ezpa ychi bay azala.

                Acauadu yat musea,

                ze dasadan sobrea,

                goruncecoa ychiteco

                ya da denporea:

                anae ta ausoari

                galdutea lustrea

                ezta gure honrrea.

                San Ignacio geurea

                eguizu arren baquea

                dozun esquero an da emen

                zeure zenipartea;

                ez beguiratu eguiteaz

                guisonac usseguitea

                bada ezaguzea

                Badaqui[gu] garbatu

                bitartecozat zeu artu,

                ce esta Guipuzcoa

                guganic conseguidu;

                aec nola gu [ue]re gara

                zugana interesadu,

                agaiti patroi nombradu.

                Ezin daizu ucatu

                nolan ascoc aduertidu

                zaytuzan eguin bear yacala

                Viscayari erregu

                santua bere eztaquidizu

                Orregaz baliadu, baya su obstinado.

                Paraliticoaren quejea

                guizonic es edutea,

                nor baliau daucazula

                zeuen terquedadea;

                urte ascotan zeuec dozu

                osasunaren faltea,

                Jaunac disula euiltea.

Iturria: J.A. Lakarra, «Bertso bizkaitarrak (1688)», 116-123 or.