Zenbait poeta katalan

JAKITEAK

Metroko eskailera igotzen dut

arin, berandutu egin zait eta.

Ordu erdi bada beste eskailera bat

igo behar nuela.

Harritu eta geratu egiten nau

hutsaren ertzak, azkeneko mailan.

Pasadizoko hanken planoa markatzen dut,

begiekin, galga batekin bezala.

Iluntzean zehar, eremu bat

balitz legez dabiltzan hankak.

Zer ote dakite, oharkabeko konplizeok,

hedatuz doazen joko handiaz?

Emakume bere baitan bilduek uste dute

behar bada norbaitek gezurra esan diela.

Beltzez doazenek, sosegaturik jada,

ez dakite norekin aritu ziren gezurretan.

Autoetatik jaisten diren gizonek

badute likore garratzen berri.

Hiru neska elkarrekin doaz, barre egitearren,

eta lana bukatua dutela besterik ez dakite.

Denek dakite zerbait pentsatzen

diru-kopuru baten inguruan, ñiminoa edo potoloa.

Arnasa egiten dute guztiek. Gogoratu, berriz, ez denek.

Nik badakit non den zure gorputza.

SABERS

Pujo l'escala del metro / de pressa, que se m'ha fet tard. / Ja fa mitja hora que tenia / una altra escala per pujar. // Em sobta i m'atura la vora / del buit, a l'esglaó darrer. / Marco el pla de cames que passen, / amb els ulls, com amb un nivell. // Cames que caminen pel vespre / com per un vague despoblat. / Què en saben, les còmplices càndides, / del gran joc que van entrellant? // Dones absortes consideren / que potser algú els ha mentit. / Les que van negres, ja serenes, / no saben a qui van mentir. // Els homes que baixen dels cotxes / coneixen els licors amargs. / Tres noies van juntes per riure / i saben només que han plegat. // Tothom sap pensar alguna cosa / d'algun diner, ínfim o gros. / Respiren tots. No tots recorden. / Jo sé on és el teu cos.