Zenbait poeta katalan

ARISTOKRATAK

O Borges, Lowell, o patrizio

amerikarrok! Hain hurbil duzue

zuen historia, eta higuinak bizi zaituzte.

Hurbil dut historia. Higuina diot.

Ez dut asmatuko idazten zuek elkarri

idazten dizkiozuen poema zizelkatuak. Nire higuinak

(zaharturik, bere historia inork ez baitio esaten),

neskatila ijito baten orkatilen antzera,

aukera ematen dit beharbada zikinaren pean azal eta bizitza izateko,

baina urdintzen hasita nago, eta orokorkeriak

besterik ez dut aipatzen, plebeio baten gisan,

etxe trinkoan emazteen oroitzapen fresko eta soseguzkorik

sekula entzun gabeko plebeioa, eta hustu egin zena: beldur-putzua.

ELS ARIST—CRATES

Oh Borges, Lowell, oh patricis / americans! Teniu la vostra / història tan prop, i us viu el fàstic. / Tinc història prop. En tinc el fàstic. / No sabré escriure els detallats poemes / que us escriviu. El fástte meu / (fel vell perquè ningú no en diu la història), / com els turmells d'una nena gitana, / potser em deixa ser pell i vida sota el brut, / però sóc agrisat, i només parlo / de generalitats, com un plebeu / que mai no va escoltar, frescos i lents, / els records de les dones dins la casa / densa, i que va buidat: un pou de por.