Zenbait poeta katalan

UDARA

Horiaren eta gorri min

geldien goi-haserrea;

urdina, bien bitartean, zaunkaz

hurbildu eta badoa, zakur

egarritua, ahotik bitsa dariola,

erakutsi gabe oraindik

marrazoaren begirada dorpea.

Babes gaitezen

eguzkiaren suminaldietatik;

nik badakit guztia

beti babesturik gordetzen duen haitzuloaren berri.

Ez geure burua jaregin udako gehiegikeriei,

bizitza-milikari zahar eginik. Entzun itsasoaren

marruma haitz artean. Sentitu gaua,

munduaren sosegua. Iragarpen oro finitzen da

argia sortzean. Orduantxe dugu garaia

bainatzera joateko.

Bizitza,

ezer gutxi honetaz gain:

ehun besakada kabletik gertu

buiaraino eta orduan hildakoarena egin,

hondartzara sekula gehiago itzuli ezinik.

L'ESTIU

Alta fúria del groc / i dels vermells encesos, / immòbils, mentre el blau, glapint, / s'atansa i es retira, gos / assedegat amb escuma a la boca, / sense ensenyar encara la llosca / mirada de tauró. / Posem-nos a recer / de les ires del sol; / jo sé la balma / que tot ho manté sempre protegit. // No ens lliurem als excessos estivals, / vells golafres de vida. Escolta la remor / del mar entre les roques. Sent la nit, / la quietud del món. Tot averany acaba / quan neix la llum. És aleshores / que ens hem d'anar a banyar. / La vida, / poc més que això: / cent braces vora el cable / fins a la boia i fer llavors el mort, / sense mai més poder tornar a la platja.