ITURRIETARANTZ
|
Fidel izan
gauza ttikiei; ez zaizu emana
jausleku isilaren gainean
hegan egiteko dohaina.
Kantu apalaren zubi eskegi
hauskorrean barna saia
ezponda honetatik besterako
bide ziur-ez, lainotsua.
Zelaiko lore ustelkorrak zein
eguzki printza iragankorra,
talismanak dituzu orain,
oro antzaldatzen dutenak.
Oskorriaren ateak irekirik dituzu parez pare;
haietan barna, ibaian gora,
iturrietarantz sartzen zara.
Irakur ezinak dira
argi damaten zeinuak;
kantu apalak, baina,
sarri aletu ohi ditu.
|
CAP A LES DEUS
Sigues fidel / a les petites coses; / no t'és donat volar / sobre el callat abisme. / Pel fràgil pont suspès / del cant humil assaja / l'incert, boirós camí / d'aquesta a l'altra vora. // Caduques flors al prat, / un raig de sol efímer, / són ara talismans / que tot ho transfiguren. / Les portes del ponent / de bat a bat se t'obren; / per elles, riu amunt, / cap a les deus penetres. // Indesxifrables són / els signes que illuminen; / el cant humil, però, / sovint els interpreta.
© Joan Vinyoli
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta