HEMEN FINITZEN DA BIDAIA
Hemen finitzen da bidaia. Txalupatik jaistean,
begiak itxita dakit zer dudan aurrean, Denbora Gaiztoa,
ahuntzek beti eskalatua bai eta esplika-belar,
berbeina eta esna-belarrek ere,
eta apenas mugitzen dituzten gailurrean
argi-larrain desestaliaren esku argal haiek.
Lur zahar baten muga zorrotzak:
altzifreen segizioa eguzki-gurdiaren ostean
ubide luze-idorretan trikili-trakala baitoa
eta, mendi-osteratzean, muino ttikia bilakatzen baitu
iluntzeko zeruertzaren argi eta urruntasun.
Neure bizitza eman dut sari zailaren truke:
berba biluzi xorta bat.
Neure bizitza ikusi dut murru baten gisan
arratsaren eta haren joanaren isilean.
|
ACABA AQUE EL VIATGE
Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, / sabia a ulls clucs com és al meu davant, / sempre pujat per cabres i per mates / d'espígol, de fonoll, de llet de bruixá, / que a penes mouen aquelles primes mans / de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. / Límits estrictes d'una vella terra: / el seguici dels xiprers rera el carro del sol / que se'n va trontollant pels llargs i secs rials / i feia, en tramuntar, de la petita carena / llum i llunyania de l'horitzó de ponent. / He donat la meva vida pel difícil guany / d'unes poques paraules despulladas. / He vist la meva vida com un mur / en el silenci de la tarda i el seu pas.
© Salvador Espriu
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta