ARAUTURIK, EZARRIRIK, APIKA ULERGARRI
Arauturik, ezarririk, apika ulergarri
utziko dut, jatorriz, eta inguratu ninduenetik,
jasaten ari naizen mundu ttikia, tupustean heldu baitira
urrats kezkatuok bidearen azkenera.
Begiei indar estrainioa emanik
murruaren sendoa zeharkatzeko, begietan ditut
suaren esku urduriek inorentzat ez
sortuz eta altxatuz doazen kontzeptu
hertsi, isil, bakartiak.
A, putzuen izaera beheratu anitza,
hain ahalegin mingarria biltzeko eta ikasteko,
banan-banan, hutsaren hitzen letrak!
Haize alberdauaren uhuria etxearen inguruan.
Hona gizon zahar bat, etxearen aurrean,
apurka-apurka bere hautsa harrotzen diharduena,
estatuaren gisako une lehor eta biluzi batean.
Lur idorra gero, jada betiko
zenbakitik, izenetik kanpora, sakonean
zuhaitzaren sustraiek zatikatua.
|
ORDENAT, ESTABLERT, POTSER INTELLIGIBLE
Ordenat, establert, potser intelligible, / deixo el petit món que duc des de l'origen / i des d'ell m'envoltà, car arriben de sobte / els negutitosos passos al terme del camí. / Concedida als meus ulls l'estranya força / de penetrar tot aquest gruix del mur, contemplo / els closos, silenciosos, solitaris / conceptes que van creant i enlairen / per a ningú les agitades mans del foc. / Ah, la diversa identitat devallada dels pous, / tan dolorós esforç per confegir i aprendre, / una a una, les lletres dels mots del no-res! / Ahucs del vent albardà entorn de la casa. / Vet aquí l'home vell, al davant de la casa, / com alça a poc a poc la seva pols / en un moment, àrid i nu, d'estàtua. / Terra seca desprès, ja per sempre / fora del nombre, del nom, trossejada / a les fondàries per les rels de l'arbre.
© Salvador Espriu
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta