Zenbait poeta katalan

IZENA ESATERIK EZ DA KOMENI

Geure beldurraz harago pentsatzen gaituen

horren izena esaterik ez da komeni

Haztaka estropezu eginez gero

itsu estrainio horrekin

eta beti haren begirakune zuriak

zelataturik sentitzen bagara,

non, hutsean edo ezerezean ez bada,

oinarrituko dugu geure bizitza?

Saiatuko gara hondarraren gainean

geure ametsen jauregi arriskutsua altxatzen

eta ikasbide umil hau ikasiko dugu

nekadurak iraun bitartean,

hartara bakarrik baikara libre borrokatzeko

izuaren gaineko azken garaipen bila.

Adi, Sepharad: gizakiak ez daitezke izan

aske ez badira.

Jakin beza Sepharadek ez gaitezkeela sekula izan

aske ez bagara.

Eta deiadar egin beza herri osoaren ahotsak: «Hala izan bedi».

NO CONVé QUE DIGUEM EL NOM

No convé que diguem el nom / del qui ens pensa enllà de la nostra por. / Si topem a les palpentes / amb aquest estrany cec / i ens sentim sempre mirats / pel blanc esguard del cec, / on sinó en el buit i en el no-res / fonomentarem la nostra vida? / Provarem d'alçar en la sorra / el palau perillós dels nostres somnis / i aprendrem aquesta lliçó humil / al llarg de tot el temps del cansament, / car sols així som lliures de combatre / per l'última victòria damunt l'esglai. / Escolta, Sepharad: els homes no poden ser / si no són lliures. / Que sápiga Sepharad que no podrem mai ser / si no som lliures / I cridi la veu de tot el poble: «Amén.»