Zenbait poeta katalan

SALVADOR ESPRIUREN ERARA SENTITURIK

Nire zor zaharra ordaindu behar dut, heriotza,

eta gaur begiak nekatu zaizkit argiz.

Minez jaitsirik maila guztiak,

gauaren menderrian sartzen naiz.

Isilean, neure burua gauaren errege egiten dut

eta gizaki minduen mirabe naizela badakit.

Ai, nola bideratu min erraldoi hori

gaueko hitzen itxiturara?

Badoaz haizea, garaipena, sosegua,

gar altu eta gezilari iladen artean.

Neure hildakoen eta neure munduaren gatibu,

murru egiten naiz, neuk ibilirik neure burua.

Eta galdu egiten naiz eta nago, mezurik gabe, bakarrik,

kantuaz harago, beldurrez erori eta

ahantzitakoen artean, argiaren jauregietatik

irtendakoaren amets iluna ez besterik.

SENTIT A LA MANERA DE SALVADOR ESPRIU

He de pagar el meu vell preu, la mort, / i avui els ulls se'm cansen de la llum. / Baixats amb mancament tots els graons, / m'endinsen pel domini de la nit. // Silenciós, m'alço rei de la nit / i em sé servent dels homes de dolor. / Ai, com guiar aquest immens dolor / al clos de les paraules de la nit? // Passen el vent, el triomf, el repòs, / per rengles d'altes flames i d'arquers. / Presoner dels meus morts i del meu nom, / esdevinc mur, jo caminat per mi. // I em perdo i sóc, sense missatge, sol, / enllà del cant, enmig dels oblidats / caiguts amb por, només un somni fosc / del qui sortí dels palaus de la llum.