BIHARKO NOSTALGIA GUZTIA
|
Marià Manent-i
Orain, ohean nagoela,
gaixorik,
oso nago pozik.
—Bihar jaiki egingo naiz
eta hona zain dudana:
Enparantza batzuk, argiz beteak
eta hesi batzuk, loredunak,
eguzkipean
ilargipean iluntzean;
eta esnetara datorren neskatxa:
burua arin dauka
eta amantala
puntilazko inguruduna,
eta barre-algara freskoa.
Eta egunkarikoa oihukatzen duen mutikoa,
tranbiatik igo eta jaitsi
beti
lasterka.
Eta postaria:
pasa eta gutunik ez utziz gero nahigabetu egiten nau,
ez baitakit daramatzan besteen
sekretuen berririk.
Baita aeroplanoa ere:
burua igoaraziko dit
goiko zabaltzatik ahots bat deika ari balitzait bezala.
Eta auzoko emakumeak
goiztiar
presaka igaroan merkatura bidean
beilegi koloreko otzara banarekin,
eta itzultzean
otzaratik gainezka azak
eta zenbaitetan haragia,
eta beste batetik gerezi gorriak.
Eta gero dendaria:
kafe xigorgailua atera,
biraderari eragiten hasi
eta dei egin die neskei
esanaz: —Zer, dena duzue, beraz?
Eta neskek irribarre egiten dute
irribarre argiz:
gizonak biraka darabilen esferatik sortu usaina bera.
Eta auzoko umeteria guztia
zarataka ibiliko da, osteguna baita,
eta ez baitira eskolara joango.
Eta zaldi heziak
eta gurdizain lokartuak
gurpilarrastoen mende dantzan dabilen
olana txorrotxaren azpian.
Eta ardoa, hainbat egunetan ez baitut dastatu.
Eta ogia,
mahai gainean jarria.
Eta sukalki gorriska,
lurruna dariola.
Eta zuek, lagunok,
bisita egitera etorriko baitzarete;
eta elkarri begiratuko diogu, zoriontsu.
Hau guztia izango dut zain
bihar
jaikiz gero.
Ezin jaiki banaiz
sekula gehiago,
hona zain dudana:
—Zuek iraungo duzue,
dena zein ona den ikusteko:
eta Bizitza
eta Heriotza.
|
TOT L'ENYOR DE DEMÀ
Ara que estic al llit / malalt, / estic força content. // —Demà m'aixecaré / i heus aquí el que m'espera: / Unes places lluentes de claror, / i unes tanques amb flors / sota el sol / sota la lluna al vespre; / i la noia que porta la llet / que té un capet lleuger / i duu un davantalet / amb unes vores fetes de puntes de coixí, / i una rialla fresca. // I encara aquell vailet que cridarà el diari, / i qui puja als tramvies / i els baixa / tot corrent. // I el carter / que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa / perquè no sé el secret / de les altres que porta. / I també l'aeroplà / que em farà aïxecar el cap / el mateix que em cridés una veu d'un terrat. / I les dones del barri / matineres / qui travessen de pressa en direcció al mercat / amb sengles cistells grocs, / i retornen / que sobreïxen les cols, / i a vegades la carn, / i d'un altre cireres vermelles. // I després l'adroguer, / que treu la torradora del cafè: / comença a rodar la maneta, / i qui crida les noies / y els hi diu: —Ja ho té tot? // I les noies somriuen / amb un somriure clar, / que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. // I tota la quitxalla del veïnat / qui mourà tanta fressa perquè serà dijous / i no anirà a l'escola. // I els cavalls assenyats / i els carreters dormits / sota la vela en punxa / que dansa en el seguit de les roderes. // I el vi que de tants dies no he begut. // I el pa, / posat a la taula. / I l'escudella rossa, / fumejant. / I vosaltres amics, / perquè em vindreu a veure / i ens mirarem feliços. // Tot això bé m'espera / si m'aixeco / demà. // Si no em puc aixecar / mai més, / heus aquí el que m'espera: // —Vosaltres restaureu, / per veure el bo que és tot: / i la Vida / i la Mort.
© Joan Salvat Papasseit
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta