Zenbait poeta katalan

LOTAN NAIZELA IKUSTEN DUT ARGI

Joana Givanel-i

Euria ari duela, bakar dantzan nabil

Itsasbelar, urre eta ezkataz jantzirik;

Itsas adarra ikusten da bihurgune ostean

Eta zeru gorriminaren pusketa bat,

Itzulipurdi egin du txoriak

Eta sasi batetik adarrak sortu,

Ekilore erraldoia da

Pirataren etxabola.

Euria ari duela, bakar dantzan nabil

Itsasbelar, urre eta ezkataz jantzirik.

Barrez ari naizela, konkorduna naiz

Baratze ondoko ur-askan;

Antigoaleko eran jantzi

Eta maizterraren emaztea jazarri,

Pinu eta sasi artean

Finkatzen dut bandera;

Esango ez dudan munstroa

Hiltzen dut zaku-orratzaz.

Barrez ari naizela, konkorduna naiz

Baratze ondoko ur-askan.

Lotan naizela ikusten dut argi,

Pozoi eztiz xoraturik,

Perlak esku bietan.

Kurkuil batean bizi naiz,

Naiz sakanako iturria

Piztien atsedena

—Edo ilargia zorroztuz

muino ostean hiltzean.

Lotan naizela ikusten dut argi,

Pozoi eztiz xoraturik.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata, / Hi ha un pany de mar al revolt / I un tros de cel escarlata, / Un ocell fa un giravolt / I treu branques una mata, / El casalot del pirata / És un ample gira-sol. / És quan plou que ballo sol / Vestit d'algues, or i escata. // És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era, / Em vesteixo d'home antic / I empaito la masovera, / I entre pineda i garric / Planto la meva bandera; / Amb una agulla saquera / Mato el monstre que no dic. / És quan ric que em veig gepic / Al bassal de sota l'era. // És quan dormo que hi veig clar / Foll d'una dolça metzina, / Amb perles a cada mà. / Visc al cor d'una petxina, / só la font del comellar / i el jaç de la salvatgina, / —o la lluna que s'afina / en morir carena enllá. / És quan dormo que hi veig clar, / foll d'una dolça metzina.