GOGOAREN BIDEZ
ZABALTZEN ZAIT NATURA...
|
Manuel Pla Salat-i
Gogoaren bidez zabaltzen zait natura
begi gosetien aurrean; harengatik dakit hilezkor naizela,
ordenatzen baitut, eta gaizkiaz harago edo honago,
denbora bat baita, eta nire aginduz baitirau.
Hargatik naiz gizon. Eta bazka oro urruntzen diot
nire makaldadeari. Gogoan Irreala
ez da ilun, ez da amets, ezta Ideala ere,
ez eta poz etorkizun baten gutizi zoroa,
ezpada oraina; eta harekin batera denbora-lekuak,
eta sugar neurean eztiki erretzea, borondatez
baina kexu eta lukurreria gabe eginiko garrean.
Eder konkretutik sortzen dut neure jolas beroa
une oro, eta mendeen artean mugitzen naiz
mantso, harkaitzak itsaso ilunaren aurrean bezala.
|
ÉS PER LA MENT QUE SE M'OBRE NATURA...
És per la Ment que se m'obre Natura / a l'ull golós; per ella em sé immortal / puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal, / el temps és u, i pel meu ordre dura. // D'on home só. I alluny tota pastura / al meu llanguir. En ella l'Irreal / no és el fosc, ni el son, ni l'Ideal, / ni el foll cobeig d'una aurança futura, // ans el present; i amb ell, l'hora i el lloc, / i el cremar dolç en el meu propi foc / fet de voler sense queixa ni usura. // Del bell concret faig el meu càlid joc / a cada instant, i en els segles em moc / lent, com el roc davant la mar obscura.
© J. V. Foix
© itzulpenarena: Gerardo Markuleta