Zenbait poeta katalan

NOLA ITSUMUSTUAN BUZOAK...

Nola itsumustuan buzoak itsas sabai itzaltsuaren azpian

bere alderantzizko hegaldia dagien, salbagarri gertatuko zaion

akatsbako perla handiaren itxaropen irrikatsuaz,

baina ziur soilik hamar eta bat nakar hutsalez,

halaxe egin nuen jauzi, oi zerutiarrok, ustegabeko poz handitan,

eta haren kurkuilarik sakonenak ez zidan ia sekula ekarri

zuen zorion-barre askatzailearen oihartzun ostadartsua;

eta, zenbat egia hilkor aztertu ote nituen, anai-arrebok,

aipaezineko erraiari erauzi gabe han lokarturik zen hitza,

igarriezineko hitza, jainkoen itxarotean garbia!

A, maite gauezkoa, zugandik gertu arima bakartia naizenean,

nire baitan jaitsi naiz, ametsik amets beherantz,

loaren itzaletik loaren itzalera, haurtzaroko iraganaren

irudi hilak aurkituz, harik eta irudi ikustezineko

halabeharra jaiotzen den lekura heldu arte; eta aldi anitzen artean

halako batean zuregana itzuli nintzen, emazte, erabateko ahazturaren

jainkozko eztitasun gordea, fruitu baten antzera ukitzearen

bat-bateko izuaz; elikadura eta adore den erabateko ahaztura,

eta ez itsumen eta erorialdi. Barren-barrenekoa da xalotasun oro,

eta lehenagokoa. Maitaleok, oi bazenekite, maitaleok!

Eztiki, eta sugarraren irrika oldartsuaz,

badirudi zuen eskuek, zuena den neurrigabetasun arranditsua

arranditsuki gainditzen duen oparotasuna biltzen dutela;

harik eta pott egiten duzuen arte. Ez. Ausartuko bazinate jakitera,

edukitzera ausartzen zareten adina! Zein harmonia bikainagoren

goi-argituak, zizelkari oldartsuak ote zarete!

Begi aintzatsuez eta aserik egarria, bakar-bakarrik gorputz maitari ederrari

begiratzen diozuenean, bere argitan soila begiratzen diozuenean,

esanezineko lanetik birsortua, esku eta gozamenera baino oi! present eta biluziago;

ez, zuen atsedena ez da, maitaleok, amets handi bat zeharkatu

(oi, hiltzea da garbiena!) eta bat-batean iritsia denaren lasatasun azkena.

Liluraturik geratzen zarete, baina

harridurarik gabe. Berraurkitze bat baino ez da: zuengandik

eta fabulatik harantzagokoa. Orduan

zarete osotasunean sartzen, bai eta udarako eta lurraren

eta ibai-distiraren garaipenerako egina den

mundu-ikuskera batean ere. Berriz ez galtzeko, samurki

ixten dituzue begiak eta sortua duzuen goi-ikuskizunean haziz jarraitzen.

Jadanik, hala ere, amets baten modukoa. Harik eta bizidunen artetik bezala

esnatuko zareten arte, lokarturteko amets batera. Gogoratuz; jakin gabe: gogoratuz.

COM A L'ATZAR EL BUS...

Com a l'atzar el bus dins l'obaga volta marina / fa el seu vol invertit, amb l'esperança anhelant / de la gran perla perfecta que li serà salvadora, / cert, però, únicament d'un i deu nacres banals: / m'he llançat, ho celestes! dins molta impensada alegria, / i el seu corn més profund mai gairebé m'ha transmés / l'eco irisat de la vostra rialla feliç que allibera; / i he explorat, germans, quanta mortal veritat, / sense arrencar de l'entranya innombrable el mot que hi ormia / l'incalculable mot, pur en l'espera dels déus! / Ah nocturna amor, quan prop teu sóc ànima sola, / he davallat en mi, somni per somni avall, / ombra per ombra del son descobrint les mortes figures / del passat pueril, fins on naixia el destí / amb invisible figura; i és una entre moltes vegades / que retornava a tu, dona, pel súbit esglai / de tocar com un fruit la divina dolçor reservada / d'un absolut oblit que és nodriment i valor, / no ceguesa i caiguda. És íntima tota innocència / i anterior. Amants, oh si sabéssiu, amants! / Dolces amb insistència imperiosa de flama / semblen les vostres mans una abundància collir / que excedeix reialment la vostra reial desmesura; / fins que defalliu. No. Si goséssiu saber / tant com goseu posseir! De quina més noble harmonia / sou els illuminats, els vehements escultors! / No, la final lassitud d'aquell que travessa un gran somni / i de sobte ha arribat (oh! la més pura és morir) / no és el vostre repòs, amants, quan amb ulls gloriosos / i satisfeta set, únicament contempleu, / simple en sa llum contempleu, renascut de l'obra inefable, / més present i més nu oh! que a les mans i que al goig, / el bell cos amorós. Us meravelleu, però sense / esbalair-vos. És sols un retrovar: de més lluny / que de vosaltres mateixos i que de la Faula. Aleshores / sou dins la plenitud i dins la idea d'un món / fet per a l'estiu i el triomf fastuós de la terra / i l'esplendor fluvial. Per no més perdre-us, cloeu / tendrament els ulls i seguiu acreixent-vos en l'alta / visió que heu creat. Ja com un somni, però. / Fins que us despertareu com d'entre vivents per a un somni / entre adormits. Recordant; sense saber: recordant.