Zenbait poeta katalan

AMETSAREN UHARTEAK!

Ametsaren uharteak! Isil-itzalezko zorabio

eztitsuan, gauak haien ukitzera bultzatzen gaitu agian;

izpirituak haiengana irekitzen ditu begiak taupada sakonez,

bere burua erauzi eta

bihotz hilkorretik harantzago bizi nahian,

hark itzal-isilera lotzen baitu kateaz,

heldu ezineko ikuskizun xaloa

gau askearen urrunean aienatzen den bitartean.

Ametsak, ametsak, desira, oi ameskeria,

adimenaren atari okilean samalda uher gisan igerian dabiltzan

desirazko apur soinbako hutsez egina!

Ostari hamaika alditan uxatutakoak,

baina arimak, bere lanaren erruz

tristeturik, inguruan ahaztura besterik

nahi ez lukeenean, paradisu izar-moltzodunen garaipen

alai-betea itxuratzen dioten ostariak.

Gauaren eta beraren misterio gaiztoaren beldur izango al gara, bada,

eremutarraren antzera, bere alboa arriskatzen ez baitu

harik eta odol barreneko gozamen oro lauskitua izan arte;

ala ausardiaz eskainiko ote diegu

haize berriei gure oihala,

gauean barrena, misterio aldakorraren uharteen artean,

nahiz eta bakarrik izan, betilun eta zaharragoak,

egun berriaren harat-honat etsaiaren aurka?

ILLES DEL SOMNI!

Illes del somni! En dolç vertigen de silenci / i ombra, la nit tal volta ens hi rossega a frec; / l'esperit hi obre els ulls amb un profund batec, / frisós de desprendre's i viure / enfora del cos moridor, / que pesa i l'encadena a l'ombra i al silenci, / mentre la inabordable càndida visió / es fon al lluny de la nit lliure. // Somnis, somnis, desig, oh miratge tan sols / d'incorpòries miques de desig, que a l'obaga / llinda del pensament floten en turba vaga! / Hostes mil voltes rebutjats, / però que, quan l'ànima, trista / del seu treball, voldria entorn oblit tan sols, / li fingeixen, joiosa i feta, la conquista / dels paradisos constellats. // ¿Temerem, doncs, la nit i el seu pèrfid misteri, / com l'eremita, el qual no hi arrisca el seu flanc / sinó quan s'ha espremut tot goig de dins la sang, / o donarem amb gosadia / la vela a tots els vents novells, / nit endins, per les illes del canviant misteri, / enc que sols per rebatre'ns, taciturns i més vells, / al tràfec esquerp d'un nou dia?