Okendo
Eskaleak: eskuak luzatzen
Inkomunikazioaren garaian
neork ez digu jaramonik egiten.
Ilgoran, haurrek soilik
beraien amaren magaletik
digute agur egiten.
Orbainez josiriko ohe
zatarrak.
Jada ez digu garai bateko
berotasun bera ematen.
Hans Menlinc-en kuadro
ezinobeak,
ohe gainean zintzilika
egon behar luke,
goizero aldiz ohe gaineko
pareta hezeek tanttaka
sudurrak igarotzen
Nik?
Nik beti beti errespetatzen ditut
jatorduak,
inoiz ez baitut
janarian sosegurik bilatzen.
Jendeak erruki izan dezan,
egunero
kale berean
eskua luzatzen diet
burgeseriak erantzungo zai
baina...
Inkomunikazioaren garaian,
neork ez digu jaramonik egiten.
Solidaritatea
beste muturrera joan da,
gizakiak gizakiari
sortutako oinazea gara.
Ideologien lapikoan
ogia bustirik juzkatzen gaituzte
Pidolaires: allargant les mans
A l'època de la incomunicació
ningú no ens fa pas cas.
En quart creixent, els nens/nenes (1) només
ens saluden des de la falda de ses mares.
Llits esfílagarsats plens de taques.
Ja no ens dóna el mateix
escalf d'una altra època.
L'immillorable quadre
d'en Hans Menlic,
hauria d'estar penjat
sobre el llit,
en canvi cada matí
les parets humides travessen
els nassos degotant.
Jo?
Jo sempre respecto
les hores dels àpats,
perquè a l'hora de dinar
ne cerco mai cap descans.
Esperant que la burgesia respongui,
cada dia els hi allargo la mà
al mateix carrer,
per a que la gent tingui pietat
però...
All'època de la incomunicació
ningú no ens fa pas cas.
La solidaritat
ha marxat a l'altre cantó,
som la imatge del patiment humà
creat per l'home.
Ens jutgen mentre suquem pa
a l'olla de les ideologies.
(1) L'Euskara no té gènere i per això cla dir ambdós
|